Caic exhaust a un pou que fou Cau d'algú que va dir prou. Fet el trau que pica i cou, Crema i surt la sang! Ple de llot el pou que fou Cau d'algú que va dir prou, Nedo roig, pringat de brou, Presoner del fang! Fosc i abrupte el pou que fou Cau d'algú que va dir prou, Sento sons, però res es mou. És desesperant! Buit de vida el pou que fou Cau d'algú que va dir prou, Veig que el cor se'm torna tou, Va ralentitzant... Veig la llum tan lluny i Veig el bosc tan fosc. Veig del monstre, el rostre, Per camins afins. Vull sortir del pou que fou Cau d'algú que va dir prou. No hi ha escales de cargol Per eixir pitant. Crec, però, que el pou que fou Cau d'algú que va dir prou No és tan fosc, ni estic tan sol, Seguiré lluitant! Veig la llum tan lluny i Veig el bosc tan fosc. Veig del monstre, el rostre, Per camins afins. Veig els trens que passaran, ans que creixi, Carregats de diamants, no de mans! Veig els dies que em duran a seguir rient, Ara que la vida es mou, manllevant-me el temps.