ABSURDAMENT el cel s'omplia de jardins. Esclataven les altes carcasses de les falles. Tota Vale'ncia lluïa una foguera alegre: Ens donava la festa i la fa'cil meta'fora. Jo cenyia la teua cintura en la penombra. Jo respectava el teu silenci doloro's. Recolzats en el ferro de la barana... Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls humits. Mu'siques populars pujaven per les cuixes. S'obrien damunt nostre els jardins instantanis. Jo assumia una amarga responsabilitat. Assistia en silenci al teu amarg silenci No cenyia la teua adorable cintura. L'un al costat de l'altre, contempla'vem Vale'ncia. Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç. Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, ja no ho se'. Era en una terrassa humil en els afores. Tots el veïns pujaren i miraven Vale'ncia. Els agradava molt la nit de Sant Josep.