Sento cridar, no puc dormir El silenci comença a estar trist Les hores passen donant tombs al llit Per sota la porta passa la llum Plena de nervis i preocupacions Ell no descansa buscant les raons D'aquella carta que ens van fer arribar Avisant-nos que s'havia acabat Que d'on vivíem ens feien fora ♪ Sempre m'amoïna el mateix somriure Tan disfressat per no preocupar I als seus nens a la vida mai els hi faran mal La pluja amaga llàgrimes vessades Que s'enfonsen com pedres al mar Llençades amb força amb una sola mà No paren, ells caminen Amb molta por però amb direcció de la vida I em sap tan greu, no us ho mereixeu No els hi falta esperança per allà dins del cor Lluitant sense força per no tocar fons Potser marxen de casa però no d'aquest món (No d'aquest món, que no marxen d'aquest món!) Pares no tingueu por (No) La vida a aquesta gent la posarà al seu lloc I tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor (Que no que no pare, no tinguis por) Caminant junts, cada cop més lluny, contra la foscor El Son de la Chama, Txarango presente Sempre lluitant, no descansen I els de dalt no ens deixen fer Trenquen somnis, no els importa Que hagin de viure al carrer Mare que plores, no tinguis por La gent està unida contra els sense cor Obren ferides que tancarem entre tots No paren, ells caminen Amb molta por però amb direcció de la vida I em sap tan greu, no us ho mereixeu ♪ (Amunt, amunt) No els hi falta esperança per allà dins del cor Lluitant sense força per no tocar fons Potser marxen de casa però no d'aquest món (No d'aquest món, no marxem d'aquest món) Pares no tingueu por (No) La vida a aquesta gent la posarà al seu lloc I tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor No els hi falta esperança per allà dins del cor Lluitant sense força per no tocar fons Potser marxen de casa però no d'aquest món (Potser marxem) Pares no tingueu por (No) La vida a aquesta gent la posarà al seu lloc I tan de bo que algun dia s'il·lumini la foscor