Soc aquí On comença el que encara està per fer Insignificant compendi en soledat No és estrany que ens escapem Sempre tard i malament Quan patim l'amor que ha decidit pels dos Quan ens mirem als ulls de l'altre com si fos Un refugi a recer del destí I som tan fràgils Que desfem la part Que més enyorem I som tan pàl·lids Que no fon la sang Aquest tros de gel Ho poso en dubte I trio un món només per a mi Som aquí, on la llum Ens ha esquitxat als dos com gratacels al mar I només si veus la terra lluny pots mesurar l'abast Del teu gran petit fracàs Pot ser una oportunitat D'empoderar els sentits que tinc tan adormits De deixar-me caure a l'herba humida al marge d'un camí És estrany notar que et mous Sense mi I som tan fràgils Que desfem la part Que més enyorem I som tan pàl·lids Que no fon la sang Aquest tros de gel Com protegir-me avui de tu? I de mi, qui em protegeix? I som tan fràgils (Com mastegar el soroll que cova dintre meu?) Que desfem la part Que més enyorem (Com revifar la veu calada dins la neu?) I som tan pàl·lids (Com dominar el terror que em creix sota la pell?) Que no fon la sang Aquest tros de gel (Com perdonar-m'ho tot?)