Tenia un amic que a Frankfurt va marxar
Va anar a buscar-se el pa.
Una maleta, vi i un cop de mà
I un mapa en arribar.
El Marc un tio poc espavilat,
La Marta una model.
La sort no viatjava pas amb ells,
A l'avió no havia pujat.
Bon amic meu estic desesperat,
Ni feina ni calers,
Estan a punt de fotre'ns al carrer
I estic per cuinar el gat.
També he hagut de demanar diners
Amb un alt interès.
La Marta em crida i crec que marxarà.
Crec que la Marta em vol abandonar
Per un tal Johansen...
I me'l carregaré.
♪
Ja feia dies que no anava bé.
Sospites i recels.
Tot ple de nervis i un futur incert.
Qui és aquest Johansen?
La 204 del Memphis Hotel
Amb molt xampany francès.
Allà la Marta s'ho passava bé,
Allà els dos reien i corria el temps,
Ara t'ha arribat l'hora a tu també
Amigo Johansen...
Emigrant amb la promesa de triomfar,
De tenir una vida
Molt rica i plena l'endemà.
Emigrant de cara amb la crua realitat,
Pobre i perdut.
Això no ho podies imaginar.
♪
Divendres em va visitar un senyor
Amb pintes de mafiós
Que em va dir enfadat 'Wo ist mein geld'!
I jo, què? No l'he entès!
Siusplau, senyor mafiós, faria el favor
De dir-m'ho en anglès...
How wonderful life is...
Si em tornes els diners!
Emigrant amb la promesa de triomfar,
De tenir una vida
Molt rica i plena l'endemà.
Emigrant de cara amb la crua realitat,
Pobre i perdut.
Això no ho podies imaginar.
Això no ho podies imaginar...
La Marta no va entrar amb mala intenció
A aquella habitació.
Volia convèncer l'amic Johansen,
Fill del senyor mafiós.
Després d'entendre aquella situació
El Marc ja estava sol.
La sort no viatjava pas amb ell,
La sort no viatjava pas amb ell...